dijous, 23 de novembre de 2017

Les darreres paraules, de Carme Riera

Any de publicació: 2016
Núm. de pàgines: 165
Editorial: Edicions 62



Comentada el divendres 24 de novembre amb la Marina Cueto:
El punt de partida curiós de la creació d'aquesta novel·la, tal i com va assenyalar la Marina, és el fet que Carme Riera fos comissària durant un temps d’una exposició sobre Lluís Salvador d'Habsburg. Això va fer que recopilés molta informació sobre el personatge, li agafés certa estima i es decidís posteriorment a escriure'n una novel·la.  
Les lectores i lectors van destacar la caracterització del personatge principal i el seu context històric, tot i que van mantenir certa distància sobre una possible idealització de Lluís Salvador d'Habsburg. La barreja de gèneres, entre la novel·la i les memòries, podria fer veure com un hippie-ecologista a un noble, fet que va derivar el debat sobre el paper dels monarques al llarg de la història.
La Marina també va assenyalar l'estratègia d'un recurs literari que va agradar als lectors i que s'utilitza sovint en les novel·les per jugar amb la versemblança: donar veracitat incloent la pròpia autora en la novel·la, a través d'un manuscrit que es transcriu (com passa en d'altres clàssics i llibres de cavalleries com El Quijote).

dimecres, 18 d’octubre de 2017

T'estimo si he begut, d'Empar Moliner

Any de publicació: 2004
Núm. de pàgines: 203
Editorial: Quaderns Crema



Comentat el divendres 27 d'octubre amb la Marina Cueto:

Es van destacar les similituds estilístiques amb autors com Quim Monzó o Sergi Pàmies, amb qui sovint s'ha vinculat a Empar Moliner, ja sigui per ser de generacions properes, per conrear el gènere dels contes, per la influència d'autors nord-americans... Alguna lectora va dir que Moliner li semblava la germana petita de Monzó, d'altres van afegir que l'estil de Moliner és potser més "directe". Sigui com sigui, Monzó ha estat un dels seus mestres i així ho ha reconegut sempre Moliner amb qui comparteix una forma cínica, àcida i a vegades "gamberra" de veure la vida.

La Marina Cueto va fer constar un punt en comú de molts dels contes d'aquest recull ("La invenció de l'aspirina", "La gran muralla", "El dia de la dona"...): Gent que es creu o es pensa que és especial, única i irrepetible i que acaba descobrint que és completament corrent, normal i mundana... 





Si t'ha agradat potser també t'agradaran:

dijous, 14 de setembre de 2017

Una madre, d'Alejandro Palomas

Any de publicació: 2014
Núm. de pàgines: 242
Editorial: Siruela
http://aladi.diba.cat/record=b1751308~S170*cat


Una madre és una novel·la de sentiments que ens arriba a l’esquelet, al moll de l’os. L’obra se situa unes hores abans de les campanades de cap d’any quan una mare de seixanta-cinc anys ha aconseguit, per fi, reunir a la família per poder celebrar l’última nit de l’any. Una família amb molts perfils diferents amb qui és fàcil identificar-se: és una família corrent amb els problemes d’incomunicació corrents.

Amb un estil curós i molt fi, Alejandro Palomas ens orquestra una novel·la de personatges que han estat marcats fortament pel seu passat, plens de secrets i de mentides. Personatges que tenen una cara A i una cara B i una mare que malda per teixir fils invisibles entre ells per no perdre’ls i perquè no es perdin ells mateixos. A taula, els personatges s’enfrontaran amb el seu passat i les seves ferides obertes, amb una llibreta plena de preguntes sense resposta i una cadira buida on s’hi asseuen totes les seves absències. 

dimarts, 4 d’abril de 2017

'Manto negre', de Marta Trillas



Tertúlia amb l'autora del dia 31 de març de 2017


Manto negre és la tercera novel·la de l’autora Marta Trillas i la primera escrita en català, i va guanyar el I Premi de novel·la curta Celler de Lletres. La novel·la negra, de misteris ambientats al Penedès, va tenir una bona acollida al club de lectura. L’enigma proposat ja des del primer capítol va atrapar els lectors de seguida i els va submergir en un univers vinícola i intrigant. Tot i ser novel·la negra, aquesta novel·la trenca amb els clixés més clàssics del gènere i busca una veu pròpia: la protagonista té una veu femenina i, a més, s’allunya del prototípic protagonista detectivesc. La trama desplega un seguit de personatges sospitosos i es precipita cap a un final trepidant.

Vam poder conversar amb l’autora sobre l’enorme quantitat de documentació que va haver de processar per poder ambientar la novel·la en la indústria vinícola del país i informar-se sobre els successos truculents −morts, enverinaments, etc.− propis del gènere. Encara que, tot i ser novel·la negra i, per tant, parlar d’aquells temes més foscos i inquietants de la vida, també s’hi barreja una gran passió pel vi, el paisatge, l’hípica i un toc de novel·la romàntica.

També agraïm a l’autora el gran esforç lingüístic que va fer per escriure la novel·la en català, la seva primera obra en aquesta llengua (i esperem que en vinguin moltes més).


Si t'ha agradat, potser també t'agradaran: